Un consorci format per Integra Pirineus, el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya La Pedrera i Gestión Ambiental de Navarra SA ha posat en marxa en projecte Life Uncinata, que té com a objectiu la restauració, conservació i resiliència dels boscos de pi negre (Pinus uncinata) en sòls calcaris als Pirineus. La iniciativa, coordinada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), compta amb un pressupost de 3.736.434 euros, procedent en un 75 per cent del programa Life de la Unió Europea.
El projecte preveu en un període de cinc anys desenvolupar accions demostratives enfocades a la millora de la biodiversitat, la compatibilització de les activitats humanes i la mitigació d’impactes, com els derivats d’incendis severs o intensa hervibòria, sobre els boscos de pi negre.
Durant una reunió celebrada el passat 14 de febrer al CTFC, es va destacar la importància de la conservació d’aquest hàbitat singular, ja que les característiques del substrat calcari influeixen en la vegetació que s’hi troba, fent d’aquest tipus de boscos de pi negre un hàbitat de conservació prioritari per a la Unió Europea. “Només es troba als Pirineus i als Alps, i és un element important per preservar la biodiversitat dels ecosistemes, tal com indica la Directiva Hàbitats de la UE”, explica Victor Sazatornil, investigador del CTFC i coordinador del projecte. “A part de l’interès de les espècies que el conformen, hi conflueixen múltiples interessos de caire productiu i recreatiu, i és fonamental per a evitar la pèrdua de sols”, afegeix.
Accions en espais naturals del Pirineu
Amb l’objectiu general de restaurar, conservar i fer més resilients els boscos de pi negre l’equip investigador durà a terme accions a diferents espais protegits del Pirineu com ara el parc nacional d’Aigüestortes, els parcs naturals de l’Alt Pirineu, Cadí-Moixeró i Capçaleres del Ter i del Freser, la reserva nacional de caça de Boumort, la reserva forestal de Larra-Aztaparreta a Navarra, i en tres grans finques privades: la muntanya d’ Alinyà, Pedró-Rasos i L’Estany.
Partint d’una diagnosi inicial de l’estat de les pinedes sobre substrat calcari, l’equip investigador crearà plans de conservació de l’hàbitat per cadascuna de les Zones Especials de Conservació (ZEC) en les que treballarà. Entre altres accions, el projecte contempla realitzar millores en boscos que es deixaran a lliure evolució, així com en boscos on hi conviuen diferents objectius a part de la conservació. Segons el lloc i les problemàtiques prèviament identificades, es reconduirà la pastura de bestiar domèstic així com d’herbívors salvatges en determinats punts, es farà accions per regular l’excés de freqüentació humana i es reduirà la vulnerabilitat als incendis forestals d’alguns boscos.
Pol Guardis, investigador del CTFC, destaca que “la introducció de nous models de gestió forestal multifuncional pot contribuir a mitigar les problemàtiques a què s’enfronta aquest hàbitat”. A més a més, de la mateixa manera que altres projectes del programa LIFE, es contempla un seguit d’accions dirigides a la posada en valor de l’hàbitat i de les accions que s’hi duran a terme.
Model per a altres boscos de pi negre d’Europa
Les actuacions de conservació i restauració desenvolupades pel Life Uncinata podran servir de model i aplicar-se a la resta de boscos de Pinus uncinata d’Europa que pateixin, o puguin patir, en un futur no massa llunyà, els mateixos problemes de conservació que els boscos en què es treballarà. “Esperem que els resultats ens serveixin per crear nous plans de conservació i actuacions transferibles al conjunt de l’hàbitat a escala europea”, diu Sazatornil. Així, el projecte vol contribuir al desenvolupament i la gestió de la xarxa Natura 2000, i a l’assoliment dels objectius de l’Estratègia Europea per a la Biodiversitat, 2030.
Recent Comments