MANIFEST – JORNADA SOLIDÀRIA: TAULA RODONA I SOPAR BENÈFIC

Quina és la situació dels boscos del Pirineu i com podem actuar?

El passat 24 d’octubre va tenir lloc la segona edició de la jornada Soc de Bosc organitzada per Cerdanya Viva i Integra Pirineus. Un espai on vam reivindicar la importància dels boscos del Pirineu, com a espai de vida i biodiversitat així com a lloc on oferir grans oportunitats laborals. Un espai on vam parlar sobre quina és la situació dels boscos del Pirineu, el seu estat de salut i la seva expansió. Des de la jornada Soc de Bosc, vam aportar una mirada crítica i reivindicativa sobre la importància d’una gestió forestal sostenible compromesa amb el territori i les persones que l’habiten.

El cert és que actualment, vivim una època de canvi profund. El clima s’està transformant i el nostre paisatge també. Al Pirineu, les pluges ja no arriben com abans: són més irregulars, estan més concentrades en períodes de temps més curts i els dies que hi ha precipitacions són més intenses. Per tant, hi ha períodes on s’allarga la sequera, la caiguda de llamps a terra augmenta, i amb tot això, augmenta el risc d’incendis. A més, amb els últims anys, el bosc ha crescut com mai: tenim el doble d’arbres, però es tracta de boscos joves, molt densos i homogenis, amb menys capacitat de resistir els impactes del canvi climàtic i amb una biodiversitat que es veu agreujada per aquesta situació i la manca de gestió.

Per altra banda, cal sumar altres factors que impliquen a les persones. Aquestes últimes dècades també hi ha hagut un gran abandonament rural, el que ha provocat la pèrdua del coneixement tradicional i la desconnexió entre l’activitat humana i la natura. Això ha generat que deixéssim créixer els boscos sense acompanyament, i els ha fet més febles i vulnerables, més inflamables i amb menys biodiversitat. Cal tornar-hi, cal gestionar-los i entendre que l’activitat forestal no és només una eina econòmica: és una tasca essencial no només pel Pirineu sinó per tot el territori.

També hi ha altres problemàtiques, com per exemple, la falta de relleu generacional i el baix preu de la fusta. Actualment, en els boscos està creixent tres vegades més fusta de la que estem tallant. Hi ha comarques que poden extreure més fusta sent el seu nivell d’aprofitament molt variable entre unes i altres. Per exemple a Cerdanya se’n talla el 75%, però a altres comarques pirinenques se’n talla molt menys, com a l’Alt Urgell que se n’extreu un 15% o al Pallars Sobirà que només se n’extreu un 7%. Això té diversos motius, entre els quals, que al Pirineu hi ha molts punts crítics on no poden passar els camions a recollir aquest material. Com a conseqüència, a bona part del Pirineu la fusta s’acumula als boscos, convertint-se en combustible. A més, la ramaderia extensiva, que històricament ajudava a mantenir net el sotabosc, està en retrocés; i, per tant, s’està perdent una eina imprescindible per la gestió dels boscos.

Aquesta és la situació actual, però durant la jornada van sortir algunes propostes per revertir-ho com per exemple, posar en valor l’ús de la biomassa com a font d’energia local i sostenible. Els equipaments públics de tots els nostres pobles podrien escalfar-se amb l’energia dels nostres boscos. A la vegada, potser s’haurien de crear petites brigades locals, actives tot l’any, que treballin i gestionin el bosc com un servei essencial. I també podríem recuperar el coneixement tradicional del foc: com les cremes controlades. Cal deixar enrere la por i recuperar la cultura que durant segles va modelar els nostres paisatges.

Com veiem, el futur del bosc passa per potenciar el seu valor natural i multifucional, mirar enrere per saber com actuàvem en el passat aprofitant la tecnologia del present. També necessitem fer polítiques que donin suport a les persones que ja treballen al bosc, i que alhora es despertin noves vocacions per potenciar que més persones puguin dedicar-s’hi. Cal reforçar l’assessorament tècnic i fer arribar el coneixement a tothom que vulgui actuar. Cal impulsar paisatges resilients, on la gestió forestal, la ramaderia, la biodiversitat, la producció de fusta i la prevenció d’incendis treballin conjuntament. Els ramats, els pastors i els treballadors forestals són gestors directes del territori. Cal facilitar-los la feina, reduir la burocràcia i dignificar la seva tasca. Cada explotació ramadera, cada empresa forestal, cada brigada local és una peça clau d’una xarxa que manté viu el nostre paisatge.

A més, hem de promoure una bioeconomia de proximitat, capaç de transformar els recursos aquí,  no només la matèria primera sinó el producte elaborat, generant més ocupació i riquesa al territori. Per últim, cal reivindicar les petites decisions de cada persona. Totes podem escollir ser part activa de la solució a partir de decidir com consumim i com actuem prioritzant l’ús de llenya o biomassa del territori. En definitiva, hi ha molta feina a fer i cal que les polítiques públiques, l’àmbit de recerca, el sector privat i la ciutadania treballin plegats amb una visió comuna: tenir boscos vius, diversos i resilients.

“Soc de Bosc” és vol consolidar com un espai reivindicatiu on poder pensar solucions tots plegats. Totes aquetes aportacions i reflexions s’han extret a partir d’una ponència de Mario Beltran (responsable de negocis al Hub Forestal de CTFC) i una taula amb experts: Teresa Cervera (Cap de l’Àrea de foment de la gestió forestal sostenible del CPFC), Jordi Oliveres (Cap de la unitat GRAF de Lleida), Saulo Pujolàs (Cap de colla forestal a Integra Pirineus) i Eva Prat (Ramadera de la granja i formatgeria Casa Forga) i la dinamització de Vanessa Freixa (experta en sobirania alimentària i dinamització territorial.)

PRIMERA EDICIÓ DE SOC DE BOSC